L’AUSP participa en el Congrés Els Pares Capadocis i la seva època: tradició i innovació, coorganitzat amb la UB
Barcelona, novembre de 2024. L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) va participar en el Congrés Els Pares Capadocis i la seva època: tradició i innovació, que va coorganitzar juntament amb la Sociedad Española de Bizantinística i la Universitat de Barcelona (UB) els dies 7, 8 i 9 de novembre. La ponència principal aportada per l’AUSP -que es va impartir a l’Aula Magna, on es van celebrar les sessions del darrer día- va ser la del Dr. Albert Viciano, degà de la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí (FHEAG-AUSP), que va titular: “Comentari teològic al tractat de Gregori de Nissa De infantibus praemature abreptis”.
El Dr. Viciano va argumentar que el document és un comentari teològic sobre el tractat de Gregori de Nissa, “De infantibus praemature abreptis”, que estudia la destinació dels nens que moren prematurament, en el qual “es discuteixen les respostes de diversos Pares grecs i es compara la posició de Gregori amb la d’altres teòlegs”. L’obra de Gregori de Nissa està datada entre maig i juliol de l’any 381 i mostra influències filosòfiques i patrístiques, incloent-hi el platonisme i l’estoicisme, així com referències a altres autors cristians i jueus, va detallar el degà de la Facultat Antoni Gaudí.
Sobre la posició teològica, el Dr. Viciano va explicar que Gregori de Nissa sosté que “la salvació és universal i que es pot assolir a través de tres camins: la vida virtuosa, el foc purificador i el progrés en el bé per als nens morts prematurament”. Des de la fonamentació filosòfica, l’argumentació del mateix Gregori “es basa en la idea que la vida de l’ànima és la participació en Déu, i que la ignorància és una privació d’aquesta participació”.
Finalment, el Dr. Viciano va apuntar que “el document de la CTI de l’any 2007 explora la possibilitat de salvació per als nens morts sense batejar, i suggereix que podria haver-hi mitjans extrasagramentals de salvació, en contrast amb la posició de Gregori de Nissa”.
