L'AUSP estudia la importància del Concili de Nicea per a la teologia, la consitució interna i el funcionament pràctic de l'Església
Febrer de 2025. Barcelona, febrer de 2025. L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha convocat els dies 19, 20 i 21 de febrer la segona part del Congrés Internacional Concili de Nicea (325). Història i recepció, en el qual hi participaran experts que pretenen donar llum sobre el context històrico-cultural del segle IV i, sobretot, la importància en la teologia actual i els canvis per a la constitució interna i el funcionament pràctic de l’Església que, derivats del concili nicè, perduren des d’aleshores fins a dia d’avui.
El Concili ecumènic de Nicea va ser convocat a iniciativa de l’Emperador Constantí, pocs anys després del final de les persecucions al cristianisme. Calia afrontar dos problemes: a nivell doctrinal, la controvèrsia suscitada per la predicació del sacerdot Arri a Alexandria i, a nivell pràctic, la unificació de la data de la Pasqua entre les comunitats cristianes.
A la primavera del 325, ara fa 1.700 anys, es van reunir a Nicea -actualment a Turquia- al voltant d’uns 300 bisbes, la majoria dels quals corresponien a l’Església d’Orient. Van elaborar un Credo, una fórmula de fe que buscava ser incompatible amb la doctrina atribuïda a Arri i els seus seguidors, en comprovar-se que l’afirmació de la Bíblia no era prou per a rebatre els arguments d’aquests. El Credo de Nicea afirma que el Fill no ha estat creat, sinó engendrat del Pare, i que és “de la mateixa substància” que el Pare, “consubstancial” a ell. A més, el Concili va establir la celebració de la Pasqua el diumenge després de la primera lluna plena de primavera. També es van aprovar un seguit de regles, o cànons, que contribuirien a formar una base per a l’organització de l’Església.
A Nicea es va afirmar clarament la unitat entre el Fill i el Pare, però no es va abordar la distinció entre ells. Aquest flanc va suposar l’inici d’una llarga i dramàtica controvèrsia, en la qual van intervenir molts altres factors, i que no es va aplacar fins a la celebració del Concili de Constantinoble del 381, considerat avui com el segon concili ecumènic, i que, entre d’altres coses, va reformular el Credo de Nicea, per arribar a la versió que bàsicament avui es recita a la missa.
Amb motiu del 1.700 aniversari de la celebració del Concili nicè, el món acadèmic cristià està portant a terme nombroses iniciatives, incloent-hi publicacions i congressos, implicant diferents disciplines i confessions cristianes. En aquesta línia, l’Ateneu Universitari Sant Pacià, la institució acadèmica de l’Església a Catalunya, va organitzar l’abril de 2024 la primera part d’aquest congrés, que va mirar d’afrontar la història del Concili nicè, de la controvèrsia doctrinal i algunes de les qüestions pràctiques. El resultat va ser un retrat actualitzat a partir de la reflexió d’especialistes dirigit al gran públic. La segona part, dels propers 19, 20 i 21 de febrer, pretén afrontar també qüestions més actuals, vinculades a la recepció del Concili.
Entre els experts internacionals que participaran en el Congrés Concili de Nicea (325). Història i recepció, que tindrà lloc a l’Aula Magna de l’AUSP, hi ha, per a les ponències, Patricio de Navascués (UESD), Francisco García (UPSA), Francisco Castro (CESET Màlaga), , Montserrat Camps (UB), Albert Viciano (AUSP), Gabriel Seguí (AUSP), Cristina Godoy (AUSP), Antoni Dols (CETEM), Maria Carmen Márquez (UPCom) i Joan Torra, rector de l’AUSP. A més, trobem comunicacions de Matteo Monfrinotti (PIL), Rodolf Puigdollers (AUSP), Sergi Grau (UB), Juan Ramón La Parra (AUSP), Josep M. Pasqual Esteve (URL), Sebastià Janeras (AUSP), Jaume Fontbona (AUSP), Daniel Palau (AUSP), Antoni Nieva (UB), Gemma Garcia (AUSP),
El programa complet del Congrés, amb els horaris, les ponències i les comunicacions, es pot descarregar a https://cursosoberts.edusantpacia.cat/nicea.
Entrevista a Juan Ramon La Parra
- VN85016600:00
