L'aportació de les llengües antigues
L’Escola de Llengües Antigues de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ofereix cursos de llengües clàssiques (llatí i grec), de llengües semítiques (hebreu bíblic i modern, arameu i siríac) i altres llengües antigues (egipci clàssic, copte, etiòpic clàssic - Ge’ez), fonamentals per a la investigació acadèmica. El coneixement d’aquestes llengües permet aprofundir en els estudis de teologia, exegesi bíblica, filosofia clàssica, arqueologia cristiana, història de l’Església i litúrgia cristiana. La Pilar Casals és professora d’egipci clàssic.
Entrevista publicada al Full Dominical de l'Arquebisbat de Barcelona (15/09/2024)
Per què és interessant l’estudi de llengües antigues?
Endinsar-se en una llengua és apropar-se a una manera de veure el món, d’interpretar- lo, de concebre’l… És com qui estudia qualsevol llengua moderna que li permet apropar-se a una altra cultura. La diferència més gran radica que s’estudien a nivell escrit i no parlat, ja que el focus està en entendre què van escriure els seus parlants fa tants segles.
Què li aporta al cristià conèixer l’egipci clàssic?
Es podria pensar que aparentment l’estudi de la llengua egípcia no té res a veure amb la tradició cristiana, però entre els textos antics conservats se’n troben d’escrits en copte, darrer estadi lingüístic de la llengua egípcia. El poble d’Israel va estar en contacte constant amb Egipte, trobant- hi en els textos de l’Antic Testament nombroses referències directes i indirectes. La primera menció d’Israel a nivell històric està escrita en jeroglífics a la coneguda estela d’Israel.
Per què t’ha ajudat a créixer en la fe, l’aprenentatge d’aquestes llengües?
Tinc coneixements de llatí, grec i hebreu, i, òbviament, d’egipci antic i les seves diferents fases evolutives, entre les quals es troba el copte. Això m’ha permès un accés directe a les fonts originals, i m’ha possibilitat un millor coneixement dels conceptes bíblics, permetent-me comprendre millor el text i el seu context i, en aquest sentit, sent una finestra per aprofundir en la pròpia fe.
Òscar Bardají i Martín
