L’AUSP participa a una trobada de teòlegs, encapçalada pel cardenal José Tolentino de Mendoça
Barcelona, desembre de 2024. Més de 500 teòlegs d’arreu del món s’han reunit els dies 9 i 10 de desembre, a Roma, en un congrés centrat en la ciència teològica. El Dicasteri per a la Cultura i l’Educació, encapçalat pel seu prefecte, el cardenal portuguès José Tolentino de Mendonça, ha fet aquesta convocatòria universal, per primera vegada en la història, amb l’objectiu d’analitzar, dialogar i compartir propostes al voltant del títol del congrés: «El futur de la teologia. Herència i imaginació». Els doctors Joan Torra, rector, i Daniel Palau, vicerector acadèmic, han representat l’Ateneu Sant Pacià, aportant-hi la corresponent reflexió i abordant les qüestions que es plantejaven, concretament sobre el lloc de la teologia, el com i el per què de la reflexió teològica.
L’expressió més genèrica d’aquest congrés ha estat el bon clima que s’ha respirat entre els teòlegs, alguns amb accents i inquietuds ben diverses. Tots ells s’han posat en joc per tal de construir ponts interns de relació i espais externs de diàleg i debat amb el món actual, un món ferit en tantes realitats mancades d’esperança.
Ha estat àmpliament compartit entre tots els assistents que els centres teològics han de seguir ensenyant com a fruit de la bona tradició, és a dir, que s’accepti una clara dimensió gramatical de la teologia, entrellaçant les seves diverses branques: bíblica, litúrgica, canònica, moral, sistemàtica. També s’ha comentat que els nostres centres no s’han d’entendre tancats en si mateixos, sinó que han de seguir la seva tasca de recerca i de publicació, de manera que l’alumnat i el professorat comparteixin inquietuds i objectius a fi que la teologia esdevingui una bona eina per a la humanitat d’avui. En la mateixa línia, s’ha formulat majoritàriament que les institucions docents es proposin com a realitats de servei per a la societat, és a dir, expressions acadèmiques i humanes que tendeixin a la relació, a afavorir el món de les relacions de manera responsable i generosa.
Un altre tema recurrent ha estat entendre que el teòleg necessita integrar altres formes de coneixement -l'art, la poesia, la música-, en la comprensió del misteri diví, per millor contemplar-lo, celebrar-lo i compartir-lo. L’element de l’admiració, que vindria a ser una realitat propera al món litúrgic, ha estat valorat precisament com una gran oportunitat per a la comprensió de la teologia en tant que saber cridat a la gratuïtat i a la bona inutilitat, és a dir, cridat a reforçar aquella vivència misteriosa de Déu en la pròpia vida.
Aquest congrés ha estat una molt bona proposta per seguir reconeixent i ampliant la comunitat científica, que està cridada a fer més accessible la reflexió teològica als homes i dones del nostre món. No s’ha pretès elaborar un pensament teològic tancat, enigmàtic i només comprensible en certs àmbits de gran especialització, com tampoc rebaixar la intensitat o la precisió de la ciència teològica. S’ha subratllat, més aviat, que la teologia generi un veritable sentit de comunió i que, per tant, sigui llum per a la humanitat. «La teologia ha de ser llum», afirmava el papa Francesc en les paraules inicials del congrés. Per això ens cal una teologia que susciti paraules en el cor dels creients i que no caigui en el parany de generar divisió, trencament o aïllament.
Sens dubte, aquest ha estat un primer encontre que ha fet més evident la necessitat de trobar-se entre teòlegs, entre centres acadèmics i en comunió amb el ministeri de Pere. N’hem sortit encoratjats a fi de generar una teologia capaç de plantejar les bones preguntes que responguin a les inquietuds més profundes de la humanitat d’avui.
